Les personalitats creadores que presento en aquest blog es van dedicar d’una manera més o menys activa al disseny de cartells, i per això els escau a tots el nom de cartellistes. Però si bé n’hi ha alguns que s’hi dediquen d’una manera més exclusiva, encara que la poden compaginar amb altres disciplines artístiques, com el dibuix, el gravat i la pintura o l’escultura (podem pensar per exemple en Antoni Utrillo o Josep Morell) altres, en canvi, són recordats sobretot com a pintors, i no sempre es té en compte que també van tenir una producció abundant de cartells. Alguns pintors desdoblats de cartellistes, com Ramon Casas o Josep Obiols, apliquen llenguatges diferents en una i altra tasca, amb un biaix més gràfic en els treballs publicitaris. L’autor que avui us presento, però, va fer un conjunt de cartells notable que conserva la forma plàstica dels seus quadres a l’oli i pastels, sense fer ús de recursos més habituals del cartellisme, com les tintes planes, els perfils remarcats o la integració text-imatge.
Potser el cartell més conegut de Ricard Canals Llambí (Barcelona 1876-1931) sigui el que va fer per anunciar la mostra d’art antic espanyol que va ocupar el Palau Nacional de Montjuïc durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Aquesta gran manifestació artística, El Arte en España, va ser divulgada mitjançant diversos cartells, obra de Francesc d’Assís Galí o Oleguer Junyent i també pel que ens ocupa, en el qual Canals fa una síntesi de l’art espanyol: l’escena mostra les figures d'un bisbe amb mitra, bàcul i capa pluvial, una dama d'aspecte goyesc i el pintor Velázquez, davant la façana de l'església de Santa Maria del Mar (en una casa de subhastes he vist unes aquarel·les preparatòries per aquest cartell: una de molt esbossada i una altra una mica més elaborada). En la versió definitiva presenta la textura pictòrica i rica que veurem a quasi tots els seus cartells, tot i que no sé si, en aquest cas, ell mateix feia el treball directe sobre les planxes litogràfiques, com veurem en algun altre cas, o bé es va confiar la tasca a algun dels excel·lents dibuixants litogràfics dels tallers Seix & Barral. (1) En la mateixa casa de subhastes també ha aparegut un dibuix a llapis i aquarel·la que segurament sigui un projecte per al cartell anunciador d’una exposició d’art (potser és una altra idea descartada per al cartell de El Arte en España): una dona seu en una mena d'arca de núvia sobre la qual hi ha una paleta de pintor amb pinzells, una maça i unes tenalles; al fons, rere uns cortinatges, potser s’hi preveia una visió de la ciutat o del recinte expositiu. També he vist un altre esbós amb la figura de Velázquez tot sol, que es destaca sobre uns vaixells que solquen el mar en un marc arquitectònic.
De tota manera, el primer contacte de Canals amb el cartellisme de què tinc notícia és la participació al primer concurs de promoció turística que, amb l’eslògan Barcelona, ciudad de invierno, va organitzar el 1908 la Comissió d’Atracció de Forasters i Turistes, entitat municipal que poc després va donar pas a la més coneguda Societat d’Atracció de Forasters, que en va heretar aquesta iniciativa publicitària. En aquest primer concurs, declarat desert, Ricard Canals va presentar un projecte de cartell que ens és del tot desconegut. (2) Tampoc conec l’aspecte d’un altre projecte que va presentar al concurs per a l’Exposició de retrats i dibuixos antics i moderns, en el qual es van imprimir els dos primers premis (obres dels valencians establerts a Barcelona, Vicente Borrás Abella i Francisco de Cidón), mentre que devien quedar sense imprimir els “accésits, sin orden de prioridad”, que van recaure en Emili Terol [segurament Emili Tersol Artigas], Ricard Canals, Tomàs Soler i Enric Monserdà. (3)
El primer treball del qual es coneixen exemplars és el cartell que va fer el 1911 per a una exposició del grup Les Arts i els Artistes, celebrada a la sala del Faianç Català, que mostra una noia amb una nina japonesa a la mà. Es tracta d’un treball delicat, en la línia de les figures que presenta a les seves pintures. (4) L’any següent Canals fa dos cartells destacats: el que anunciava l’exposició d’Iu Pascual, també al Faianç Català, imprès a una sola tinta amb dues figures (una dona amb un gerro al cap i un vailet que carrega un cistell ple de fruita), que la premsa va lloar com a “lleno de elegancia y de gracia” (5); i sobretot, el cartell per al festival “a beneficio de las víctimas del ejército del Rif”, organitzat el mes de juny pel Cercle del Liceu al cim del Tibidabo. La guerra colonial que Espanya mantenia al nord d’Àfrica, amb les seves seqüeles de desgast humà i desànim potencial, va fer que sovintegessin aquesta mena d’actes que intentaven apujar la moral de soldats i població civil. El cartell de Canals, del qual es coneix l’original, mostra un soldat heroic de tors nu, amb una espasa en una mà i una bandera espanyola a l’altra, rodejat per figures amb indumentària àrab, i va tenir una bona acollida: “La comisión del Círculo del Liceo encargada del festival del Tibidabo ha hecho una buena obra artística, encargando el cartel anunciador de la gran fiesta patriótica al artista Ricardo Canals. / El cartel que ha pintado Canals es digno y hermoso. Se aparta de la vulgaridad y del amaneramiento. Es una nota de suntuoso color y de exquisita forma. Es de todo cuanto se ha hecho, en este género, lo mejor. / Los carteles de Canals son delicadas notas artísticas. En las exposiciones del Salón de las Artes y Artistas y de Ivo Pascual, dió ya gallarda muestra de su maestría. En el cartel del festival del Liceo, se presenta con todo su arte opulento.” (6) Fins i tot és lloat per contrast amb altres cartells com el que anunciava un festival d'aviació, imprès a París, amb nombroses incorreccions (7) i a propòsit del qual Ricard Canals és posat com a exemple dels bons artistes que podien fer cartells satisfactoris, al costat de Ramon Casas, Padilla, Labarta, Aragay, Humbert, Soler, Colom, Matilla, Junyent, Sunyer “y tantos otros.” (8) Segons dades de l'Arxiu del Cercle del Liceu, l’impressor Joaquim Horta va cobrar 300 pessetes per litografiar-ne 1.500 exemplars. (9)
L'any 1914 fa també un cartell monocrom per a l'exposició d'un membre de Les Arts i els Artistes: la que va celebrar Domènec Carles al Faianç Català, amb una figura femenina nua que sosté una flor a la mà.
Un dels cartells més destacats de Canals va ser segurament el que va fer per anunciar el diari barceloní La Publicidad. L’esbós, amb la figura d’una dona nua, va ser reproduït el mes d’agost del 1916 a les pàgines del periòdic (10) que, uns dies més tard, se’n feia ressò amb aquestes paraules: “NUESTRO CARTEL ARTISTICO — Ricardo Canals está terminando este nuestro cartel anunciador, que será a seis tintas y dibujado sobre las planchas por el mismo autor. Es una obra de una tonalidad caliente y rica muy semejante a la del cartel del Círculo del Liceo que el mismo Canals dibujó años atrás. Será una litografía muy buscada.” (11) Un mes més tard, un autor que signa amb les inicials J.S. (potser Joan Sacs, pseudònim de Feliu Elias), en feia una crítica elogiosa: “Ha terminado el tiraje del cartel de LA PUBLICIDAD, obra del distinguido artista don Ricardo Canals, el cual será fijado próximamente en los lugares más céntricos de Cataluña. Es una obra de una distinción superior, en la que el color vive y brilla por contrastes de matices dentro una gama bistrosa muy fina. La ejecución es un prodigio de habilidad; guarda toda la calidad de un original, gracias a haber sido dibujadas todas las planchas correspondientes a los siete tirajes por el mismo autor. Este cartel tiene, pues, el valor de una verdadera litografía original de un grande valor artístico. Nuestras felicitaciones más entusiásticas para el señor Canals.” (12); i encara, a Vell i Nou, potser també en la ploma de Joan Sacs, hi llegim: “En Ricard Canals ha pintat el cartell de La Publicidad. Una bella mostra de distinció i de bon gust, de correcció i d'habilitat. Ric d'un color viu i distingit que brilla per llei de contrast. El cartell té tota la calitat d'un original, perquè cada una de les set planxes corresponents als set tiratges ha estat dibuixada pel mateix autor.” (13) En tots els textos s’hi insisteix en el fet que Canals, després d’haver fet el projecte del cartell, no l’havia deixat en mans de dibuixants litogràfics que el traspassaven a les planxes, sinó que n’era el responsable total. En els cartells anteriors i posteriors això no s’explicita, però podria ser que l’artista també hi hagués intervingut de manera directa.
L’any 1917, en plena Guerra Mundial, s’implica en algunes iniciatives de suport al bàndol aliat, i en especial a França, com era habitual en bona part del món artístic i intel·lectual català. Per exemple, va crear la imatge d’unes vinyetes o segells de propaganda, amb valor facial de 10 cèntims, destinats a obtenir diners per a una bandera que es volia oferir a la ciutat de Verdun: es tracta d’un gravat amb la figura de Marianne i una catalana que sostenen un ram de llorer sobre l’escut de la ciutat francesa en un marc arquitectònic. (14) En aquest context, Ricard Canals va fer un cartell per a la Creu Roja francesa, amb la figura d’una infermera, i també un altre per anunciar la festa que van organitzar les Galeries Laietanes en honor dels artistes francesos que van exposar a Barcelona, amb motiu de la celebració dels Salons parisencs que, excepcionalment, van tenir lloc aquell any a la capital catalana. El cartell, amb la llegenda Fête villageoise offerte aux amis français par les artistes de Barcelone le 7 juillet, an IV de la guerre, i plasmat amb tintes grisa, negra i rogenca, mostra tres figures (dues dones amb vestidures típiques d’andalusa i catalana, i un home amb barretina i faixa) en un paisatge costaner.
L’any 1918 va fer un cartell per al Campionat de Catalunya de rem, Copa Prat de la Riba, organitzada pel CADCI. Es tracta d’un cartell de format quasi quadrat que mostra uns regatistes en el moment de posar a l’aigua l’embarcació.
Un altre cartell destacat és el que va fer per a l’Exposició Internacional del Moble del 1923: una dona, amb un clavell al pentinat, descorre una cortina i mostra una cambra ben moblada. El cartell estava destinat a aquest esdeveniment, quan encara estava previst per als mesos de maig-juny, amb la intenció que fos un dels “Certàmens preparatoris de l’Exposició de Barcelona”, i es va editar en català i castellà, però també en altres idiomes (en conec exemplars amb el text en alemany o italià). Va conviure amb altres cartells de Francesc Galí i d’Oleguer Junyent, amb els quals va tornar a coincidir el 1929, com ja hem vist.
No crec que hagi de parlar gaire de la carrera de Ricard Canals com a pintor, ja que ha estat ben estudiat a la monografia de Jaume Socias Palau: Canals, Espasa Calpe, Madrid, 1976. La fama actual del pintor potser no es correspon als elogis que trobem en la premsa de l’època, que el fan destacar com a retratista i també per la seva obra al pastel, delicada i colorista. Els primers dibuixos van ser publicats a l’almanac de L’Esquella de la Torratxa dels anys 1897 i 1898; i també va col·laborar, com molts dels artistes de la seva generació, en els anys inicials del setmanari Papitu, (16) tot i que també el trobo en dates més avançades, com per exemple en la portada de la revista Elegante, al seu número 13. (17)
En definitiva, la tasca de Ricard Canals com a cartellista, tot i no ser central en la seva producció artística, mostra una certa continuïtat al llarg dels anys i és testimoni d’una notable dedicació, que ens ha deixat uns quants exemplars atractius i originals.
NOTES
(1) El projecte més esbossat es pot veure a: https://www.mutualart.com/Artwork/PINTOR-Y-SUS-MODELOS/FA64965352DF8F9F (també a https://www.subarna.net/es/lote/189-321-321/682-10978--PINTOR-Y-SUS-MODELOS-); el més elaborat: https://www.mutualart.com/Artwork/EL-ARTE-EN-ESPANA/706C2D7792D00FF2.
(2) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Governació, sèrie D, 932 (1908); més informació a Santi Barjau: “El desenvolupament de la promoció turística de Barcelona i el seu territori (1908-1936)”, a: Joan Roca i Albert (coordinador), Expansió urbana i planejament a Barcelona, , actes del IV Congrés d’Història de Barcelona, 1995, Institut Municipal d’Història de Barcelona / Proa, Barcelona, 1997, p. 207-217.
(3) “Concurso de carteles”, El Diluvio, 4 febrer 1910, p. 14.
(4) El projecte va aparèixer reproduït a La Veu de Catalunya, 9 febrer 1911 (edició del matí), p. 5, Pàgina Artística, 60.
(5) “Ecos”, La Publicidad, 6 febrer 1912, p. 1.
(6) “Ecos”, La Publicidad, 30 maig 1912, p. 2.
(7) “Ecos”, La Publicidad, 7 juny 1912, p. 1.
(8) “Ecos”, La Publicidad, 8 juny 1912, p. 1.
(9) Jordi Ribera Bergós a: Francesc Fontbona (coordinador): El Cercle del Liceu. Història, art, cultura, Cercle del Liceu, Barcelona, 1991.
(10) La Publicidad, 1 agost 1916, p. 1.
(11) La Publicidad, 21 agost 1916, p. 1.
(12) J.S.: “El cartel de LA PUBLICIDAD”, La Publicidad, 21 setembre 1916, p. 3.
(13) “Notícies”, Vell i Nou, II, 33, 15 setembre 1916, p. 205).
(14) “Acción francófila", Iberia, II, 88, 9 desembre 1916, p. 7.
(15) La Publicitat, 4 desembre 1926, p. 4, amb un text que mostra la gran consideració que el diari tenia per Canals, que hi és anomenat “eminent autor” i “artista extraordinari”.
(16) Josep M. Cadena: “Ricard Canals en sus orígenes”, Diario de Barcelona, 8 novembre 1970, p. 28.
(17) La Publicitat, 24 febrer 1924, p. 6.