Josep
Buigas. Tradicionalista i molt segle XX. Una visió
esquemàtica de la cultura sol relacionar les posicions més avantguardistes amb
les ideologies d’esquerres, oblidant massa sovint que el constructivisme rus va
sucumbir davant del Realisme Socialista o que el feixisme italià i el nazisme
alemany es van expressar moltes vegades amb un llenguatge gràfic modern. Fins i
tot la imatge del franquisme, quasi sempre rància i imperial, va tenir a
vegades plasmacions avançades. Recordem com explica Carles Fontserè els seus
cartells electorals per a la Dreta de Catalunya a les eleccions de 1932 i el
fet que els dibuixos d’Helios Gómez eren coneguts i copiats per ell a la premsa
carlina. És per això que convé de tant en tant donar un cop d’ull a les
manifestacions visuals dels grups conservadors, per tal de situar al lloc just
les seves aportacions. Aquest mes en tenim
un exemple amb aquest treball de Josep Buigas, del 1935. Tot i que es tracta
d’un acte convocat pels que s’anomenaven a ells mateixos “tradicionalistes”, l’aspecte
gràfic del cartell respon a criteris que en aquelles dates es podien considerar
progressius, com l’ús de lletres geomètriques o el dibuix simplificat, encara
que el conjunt tingui en general un aire naïf. La figura del timbaler, que
evoca l’heroi antinapoleònic del Bruc, se situa al peu d’una estranya silueta
de la muntanya de Montserrat, enmig de la qual apareix la figura de la
marededéu romànica, que es començava a mostrar sense les vestidures
postisses.
La carrera artística de Josep
Buigas i Sans (Barcelona
1903 – 1989) no ha estat gaire valorada, eclipsat pel renom del seu germà
Carles, responsable el 1929 de les fonts de Montjuïc i d’altres projectes
d’aigua i llum; i més enllà també del matrimoni amb la dibuixant Josefina
Tanganelli, que firmava com “Abel”. Segurament el treball més destacat de Josep
Buigas és el cartell per al funicular aeri que sobrevola el port de Barcelona,
des de la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc, i per al servei del qual
es van constuir dues torres metàl·liques, la de Jaume I i la Sant Sebastià. El cartell, de sòbries tonalitats blaves i
grises, i on apareixen també unes lletres geomètriques de regust Art Decó, va
guanyar el primer premi en un concurs convocat a l’efecte, el 1931, per davant de Pau Cots, la seva
esposa Pepita Tanganelli i l’ubicu Josep Morell.
Però al marge d’aquest cartell (i d’una menció al concurs de l’Obra Maternal de la Caixa de Pensions, el 1929), tots els altres cartells de l’autor estan vinculats als moviments tradicionalistes, als quals ell mateix pertanyia. En efecte, la primera notícia que en tinc ara per ara el fa sortir com a guanyador d’un altre concurs, el 1926, amb motiu d’una “Romería al Santuario de Nuestra Señora de los Angeles”, organitzat pels col·lectius tradicionalistes de Girona i Calella i pel Requeté de Barcelona. Buigas hi és esmentat com a membre del Cercle Tradicionalista de Barcelona. Desconec si es va arribar a imprimir aquest cartell. L’altra dada disponible és el cartell de la Peregrinació Tradicionalista a Roma, del 1933, amb una imatge una mica més convencional, però que manté els trets dels altres treballs, amb una visió sintètica de la cúpula de Sant Pere de Roma i una visió espectral de la figura de Jesús crucificat.
Però al marge d’aquest cartell (i d’una menció al concurs de l’Obra Maternal de la Caixa de Pensions, el 1929), tots els altres cartells de l’autor estan vinculats als moviments tradicionalistes, als quals ell mateix pertanyia. En efecte, la primera notícia que en tinc ara per ara el fa sortir com a guanyador d’un altre concurs, el 1926, amb motiu d’una “Romería al Santuario de Nuestra Señora de los Angeles”, organitzat pels col·lectius tradicionalistes de Girona i Calella i pel Requeté de Barcelona. Buigas hi és esmentat com a membre del Cercle Tradicionalista de Barcelona. Desconec si es va arribar a imprimir aquest cartell. L’altra dada disponible és el cartell de la Peregrinació Tradicionalista a Roma, del 1933, amb una imatge una mica més convencional, però que manté els trets dels altres treballs, amb una visió sintètica de la cúpula de Sant Pere de Roma i una visió espectral de la figura de Jesús crucificat.
Reciclatge… – Què passa amb els projectes de cartell que
no són premiats? Algunes vegades un projecte rebutjat pot tenir una segona vida
en un altre format, fins i tot si les característiques del client no coincideixen ben bé amb la idea
inicial. Ho veiem en aquesta imatge potent, creada per Pere Montanya Saumell
per al concurs de cartells de l’Exposició Internacional d’Indústries
Elèctriques, que s’havia de celebrar en primera instància el 1915 i que a la
llarga es va acabar celebrant en un altre format l’any 1929. S’havia convocat un concurs a finals
del 1913 i al veredicte de gener del 1914 van resultar vencedors els projectes de
Joan Llimona, Dionís Baixeras i Josep Triadó (tots tres pertanyien a la
generació modernista però els seus projectes tiren més aviat cap al dibuix
acadèmic); també es van concedir unes mencions especials. En aquell moment
l’exposició ja s’havia ajornat a 1917. Aquest projecte, que va merèixer el segon accèssit, va aparèixer reproduït a
la premsa només amb el lema "Pro Barcelona", sense aclarir el nom de l’autor, però la monumentalitat de la figura
i l’escenografia grandiloqüent delaten l’estil que coneixem a través d’altres
cartells de Montanya (Brunsviga) i
que aquest gravat confirma. Pere Montanya
Saumell és poc conegut. Se sol donar l’any 1896 com a data del seu naixement,
però hem de ser cautelosos: o la data és errònia, o era
molt precoç, o estem parlant de dues persones diferents, ja que apareix
esmentat com alumne de Llotja el 1904 i aquesta firma ja es troba en uns
cartells per a la Copa Catalunya de 1910… La major part de la seva obra es va fer per a les
indústries Seix Barral, de les quals va ser un dels dibuixants residents; també
aquest catàleg és fet en aquesta impremta. Sigui com vulgui, en tot cas es devia
trobar que era una llàstima donar per perdut aquesta mena de Hellboy obrer que aparta la cortina per mirar la ciutat, i es va reciclar com a marca d’una empresa
de decoració. No queda evident el trànsit entre una exposició dedicada a
l’exaltació dels progressos de l’electricitat i una empresa d’interiorisme,
però el projecte de Pere Montanya era prou ambigu per consentir aquest canvi:
el gest era el mateix però inicialment en lloc de martell portava una roda dentada, tenia
un motor elèctric als seus peus i al fons mostrava clarament el perfil de la
ciutat de Barcelona. El projecte de Joan Llimona, per la seva banda, posava en
escena una fada al costat d’un salt d’aigua; el de Baixeras mostrava una
al·legoria plena de figures i el de Triadó exhibia un gran cap de matrona amb
uns petits personatges treballadors; en un altre lloc he esmentat la
participació de Robert Cartes; l'autor del primer accèssit era el cosmopolita Carlos Verger Fioretti (1). El catàleg d’on he tret la imatge ens assabenta
que Muebles
& Decoración S.A. era una casa especialitzada en l’agençament de botigues,
sales d’espectacle, llums de sostre, mosaics, vitralls, ornaments religiosos, llars
de foc, sostres de guix, treballs en ferro i fusta… A la quadricromia de Joan
Furnells el nom de l’empresa apareix escrit en un paper enganxat al damunt de la
marca original: Construcciones decoración Salvá & Vilaró.
(1) Francisco Esteve Botey: "Carlos Verger Fioretti", Gaceta de Bellas Artes (Madrid), XXI, 377, 1 febrer 1930, p. 9-12