L’any 1932 el diari barceloní L’Opinió havia convocat un concurs de cartells. El premi de 1.000 pessetes va recaure en el projecte que encapçala aquesta entrada; dos cartells més van merèixer l’etiqueta de “Recomanat” i també es van imprimir: eren el treball fotogràfic presentat per Oriol de Martí i Joan Artigues, i el de Nicolau Miralles Gacia. No va ser l'única vegada que L’Opinió va recórrer als cartells per a la seva publicitat. Quan encara era un setmanari es va anunciar, segurament el 1930, amb un cartell d’Helios Gómez, que també hi col·laborava.
 |
| El cartell d'Oriol de Martí i el fotógraf Joan Artigues |
 | |
| El cartell de Nicolau Miralles, "Lau" |
I encara el 1933 es torna a convocar un altre concurs, al qual es presenten 197 projectes que, com un any abans, són exposats a les Galeries Syra. En aquesta ocasió, el primer premi, també de mil pessetes, recau en Antoni Clavé Sanmartí (lema “Crit 1933”); el segon, de 500 pessetes, va ser per al treball de Salvador Ortiga Torres (presentat amb el lema "Pa-ris" que apareix sota la firma) i el tercer guardonat, amb 300 pessetes, va ser Josep Alumà Sans (lema “Furnitut”, possible error por “Fortitud”). Tots tres cartells van ser igualment impresos. Es recomanaven els projectes “Suzy” (d’autor no especificat, tot i que en altres ocasions aquest lema identificava els treballs presentats per Ferran Teixidor) i “Kiku”. Un candidat a ocupar aquesta plaça seria el cartell fotogràfic en què la figura d’un vailet, repartidor de diaris, se superposa a una pàgina del diari, imposada a la rama i reproduïda per tal que les lletres de plom es llegeixin del dret. Aquesta abundància de cartells coincideix amb la vida atrafegada de la publicació: fundat com a setmanari el 1928, víctima d’alguna etapa de prohibició durant els períodes dictatorials dels generals Primo de Rivera i Berenguer, amb l’arribada de la República la revista es converteix en quotidià; el setembre del 1933, coincidint amb el segon concurs, en són expulsats els membres del conegut com a “grup de L’Opinió”, que el tenia com a portaveu; després dels Fets d’Octubre del 1934 ja no va tornar a sortir.
 |
| Els cartells premiats al concurs del 1933, d'Antoni Clavé, Salvador Ortiga i Josep Alumà. |
Els diferents projectes presenten interessants aportacions a la idea de difusió de la informació, i en general mostren una riquesa plàstica i una concepció moderna de la publicitat característiques del grafisme dels anys trenta.
El cartell que comentem presenta, en un pla picat d’atrevit escorç, dos homes que llegeixen el diari (imatge interclassista: un d’ells porta la gorra dels obrers i artesans; l’altre el barret dels senyors o dels professionals liberals) i un gran rètol amb l’eslògan “Llegiu L’Opinió”. Absència de detalls superflus, ombres dramàtiques, mínima paleta de colors (taronja, violeta i negre, sobre el blanc del paper). La firma de l’autor es fa present amb certa contundència.
De tota manera, la identificació de l'autor no és evident d'entrada. Es podria tractar de l’escultor reusenc Pere Vidiella? Va treballar com a publicitari, tot i que en realitat només s’esmenten algunes aportacions, aparegudes amb la firma “Vidi”. O bé el seu germà Ramon Vidiella, conegut com a "Verre"... També tenim una referència a un autor anomenat Manuel Vidiella, que el 1933 participa al concurs de cartells al·legòrics de la Caixa de Pensions, en el qual obté una distinció honorífica (La Vanguardia, 1 juny 1933, p. 3). El veredicte del concurs ens treu de dubtes sobre la seva personalitat: es tracta de Manuel Vidiella, que va obtenir el primer premi pel projecte presentat amb el lema "Pim pam" (L'Opinió, 1 novembre 1932, p. 16) i de qui lamento no tenir més notícies.
Uns anys més tard, potser el 1937, la firma misteriosa de Ferxan o Ferxama apareix al peu d’un cartell per al diari Patria de Granada. Tot i que sortia des del 1935 com a setmanari falangista, l’octubre del 1937 esdevé un dels diaris de la zona nacional sindicalista i deu ser en aquest moment que es devia fer aquest cartell. El dibuix que ja coneixem presenta algunes variants: els colors es converteixen en vermell, blau i negre; els dos homes no porten cap marca distintiva que pugui recordar la lluita de classes; i al rètol només es llegeix el nom de la publicació, “Patria”, acompanyada pel jou i les fletxes que, juntes, formaven el símbol de la Falange, però que a Granada des de la conquesta del 1492 tenen una llarga tradició vinculada als Reis Catòlics. Al peu, una explicació: “Diario nacional sindicalista. Granada”.
Sembla clar que el cartell granadí reprèn la idea de Vidiella, de cinc anys abans. Potser es va tenir en compte que L'Opinió ja havia plegat abans de la guerra... I Vidiella va ser realment original o també va agafar aquest picat tan cinematogràfic d'algun altre lloc?