Un cartell al límit de l’abstracció. S’ha de mirar amb
atenció per adonar-se dels dos personatges: un home i una dona; una típica
parella flamenca: ella a la dreta, amb els braços “en jarras” i dos braçalets
tan vermells com els seus llavis, amb un vestit de mànigues amples i al cap una
“peineta” blanca; ell a l’esquerra, també en un gest ple de “chulería”, amb
jaqueta curta i barret cordovès. Es tracta d’un treball d’una gran força
gràfica, cromolitografiat a la perfecció pels tallers Atlàntida amb uns
elements mínims: tintes vermella, grisa i negra (les lletres i la peineta
aprofiten el color blanc del paper). L’espectacle “Oro y Marfil”, de Quintero
& Guillén, es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el gener del 1935.
L’autor del cartell és el gran Ernest Guasp, nascut a Alzira el 1901 i mort a
l’exili mexicà l'any 1984. Durant els anys trenta el trobem actiu com a
dibuixant i redactor a la premsa barcelonina (va ser un dels puntals de la
revista satírica El Be Negre). Va pertànyer al Sindicat de Dibuixants
Professionals i els seus dibuixos, amb una distorsió expressiva dels elements
figuratius, van enriquir l’etapa bèl·lica del setmanari L’Esquella de la
Torratxa i el diari Treball, entre d’altres. La seva producció de cartells
és reduïda però interessant.
Els cartells del Saló dels Humoristes. Durant una breu etapa es van celebrar a Barcelona uns Salons d’Humoristes, organitzats
per l’Associació de la Premsa Diària a imatge d’esdeveniments similars que tenien
lloc a París i Madrid. Malauradament el saló de Barcelona només va tenir tres
edicions, els anys 1916, 1918 i 1924. Els principals promotors van ser el dibuixant Joan Grau Miró, autor del
cartell del primer any, i el periodista de La
Vanguardia José María
de Molina. Hi ha constància que el 1918 el cartell va ser creat per l’humorista
Prat (segurament Pere Prat Ubach) mentre que per al saló del 1924 es va acudir
al dibuixant Emilio Reyes, col·laborador habitual de la revista Flirt; el seu
cartell amable va ocupar la finestra del nostre blog el mes de maig, coincidint amb les Jornades d'Història de l'humor gràfic a Barcelona, celebrades a l'Arxiu Històric de la Ciutat.
Durant els anys
trenta es van fer encara altres salons d’humoristes, però no consta que
haguessin editat cartells: el 1932 un d’organitzat pel “Círcol” Artístic; els
de 1933 i 1934, a càrrec de l’Associació d’Humoristes de
Barcelona, que va editar uns catàlegs força interessants amb cobertes de
Junceda i Cornet; i finalment, els anys 1935 i 1936 pren el relleu el grup NIPU (Ninotaires Independents Preus Únics), que
celebra unes exposicions més selectives, que queden estroncades per l’esclat de
la guerra.
Sempre és un plaer contemplar els dissenys de Mariana. Aquí presento l'anunci de les novetats de primavera del 1935 de l'establiment Santa Eulalia, en el qual ella fa tant el dibuix com la cal·ligrafia (col·lecció Santa Eulalia - el meu agraïment a Lluís Sans i a Esperança Jordà).
Aquest
cartell és obra de Mariana Goncharov, dibuixant russa establerta a Barcelona.
És l’únic cartell que li coneixem. L’any 1930 havia participat al concurs per
al cartell del Club Femení i d’Esports de Barcelona i va ser guardonada amb el
primer premi, però el projecte no va ser estampat i només es coneix perquè es
va fer servir com a coberta pel butlletí de l’entitat. L’artista estava vinculada al món de l’esport (el seu
marit era el responsable del gimnàs Garcia-Alsina, el més antic de la ciutat;
algun cop ella apareix esmentada com a Mariana Garcia) però la seva firma, “fair”,
apareix sobretot en elements de publicitat de modes (per a la botiga de barrets
Badia o la sastreria Santa Eulalia) i sobretot el packaging dels perfums Dana, per als quals dissenya les icòniques franges
geomètriques de les pólvores i perfums Tabu –que, per cert, encara es comercialitza
amb el seu disseny, més o menys modificat. Va ser la directora artística de la revista Tricornio, editada per
Modes Badia.
El cartell per a la Residència d’oficinistes de la Generalitat de
Catalunya fa servir només dues tintes, vermella i blava (el color fosc dels
ulls i cabells és una combinació de tots dos) en una composició joiosa i atrevida (no li
importa que l’enquadrament talli els braços de la figura).
 |
| Mariana Goncharov personifica l'elegància que reflectia en els seus dibuixos per a establiments de modes i complements. Foto cortesia de Joan Garcia-Alsina Goncharov |
Sempre és un plaer contemplar els dissenys de Mariana. Aquí presento l'anunci de les novetats de primavera del 1935 de l'establiment Santa Eulalia, en el qual ella fa tant el dibuix com la cal·ligrafia (col·lecció Santa Eulalia - el meu agraïment a Lluís Sans i a Esperança Jordà).
 |
| Coberta i interior del díptic que anunciava les novetats per a la primavera del 1935 a l'establiment Santa Eulalia |
