Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dissabte, 21 de febrer de 2015

Antonio García, a tota velocitat - per Santi Barjau

La història davui, com la majoria de les que apareixen en aquest blog, té l’origen en uns cartells de la Guerra Civil: es tracta de dues realitzacions bessones, per al Socors Roig Internacional (SRI). Presidits tots dos per les sigles d’aquesta organització comunista, en un dels cartells (Ajudeu les víctimes del feixisme) una infermera empara un soldat ferit i una dona amb un infant en braços, davant de l’estrella de tres puntes, símbol del SRI; l’altre cartell (¡Antifeixistes! penseu en els que lluiten) mostra una multitud de milicians, amb totes les banderes (anarquista, comunista, basca, catalana, i també l’estelada) amb un gran colom de la pau i una figura espectral, que els acull amb els braços oberts. El dibuix és esbossat i lleuger. Presenten una firma característica: A. García. 


Els dos cartells són força coneguts pel fet que han estat reproduïts sempre en les diverses publicacions sobre la gràfica de la Guerra Civil, des del primer recull de l’editorial La Gaya Ciencia, del 1978 (basat sobretot en els fons del CEHI i de la Biblioteca Figueras, actualment unificats en el barceloní Pavelló de la República) (1) i el catàleg de la madrilenya Biblioteca Nacional, del 1990. (2) Es tracta d’uns cartells relativament abundants, si hem de fer cas de les diverses col·leccions on es poden trobar (Museu de Montserrat; col·lecció Fornas al Parlament de Catalunya; col·lecció Carulla; arxiu de Salamanca...)
Després d’aquestes primeres referències, he anat retrobant la firma d’A. García en els repertoris de cartells en una temàtica molt específica: els esports de motor, tant abans com després de la guerra. En efecte, la producció d’una dotzena llarga de cartells que presenten aquesta autoria es focalitza en cartells de carreres d’automobilisme, en especial per a les famoses activitats de la Penya Rhin.
A l’hora d’intentar afinar una identificació d’aquest cartellista ens trobem encarats a una gran dificultat d’origen. El cognom Garcia és tan comú en terres hispàniques que qualsevol pretensió de resoldre el problema ha de topar per força amb notables entrebancs. Fins i tot suposant que la inicial es correspongui amb el nom, tan estès, d’Antoni o Antonio, la resposta encara no es pot donar fàcilment, ja que els artistes amb aquest nom i cognom també són força abundants.
Com passa sovint, però, la deessa casualitat va venir un dia en auxili de l’investigador que, de totes maneres, ja s’havia preocupat de plantejar-se prèviament la pregunta i esperava el moment idoni per rebre la revelació. Remenant un dia els calaixos d’un conegut brocanter, em vaig trobar amb una sèrie de postals amb dibuixos d’andaluses de les més típiques (tot i que una mica modernitzades), que podrien correspondre a la descripció d’Alfred de Musset: “Avez-vous vu, dans Barcelone, / Une Andalouse au sein bruni ?”, una d’aquelles amb “Son corps souple et sa jambe ronde, / Sa chevelure qui l’inonde (...) Quand elle tombe, les seins nus (...) En criant des mots inconnus !”



Els dibuixos, uns bitons reproduïts en fotogravat, portaven la firma inconfusible que també trobem als cartells, i al revers hi podíem llegir el nom complet de l’autor: A. García Gutiérrez. Amb aquestes dades, ja es podia acudir al diccionari Ràfols, segons el qual hi hauria un pintor anomenat Antonio García Gutiérrez, nascut a París el 1884 i actiu a Barcelona.
Val a dir que aquesta informació tampoc no és gaire aclaridora, amb l’agreujant que aquest nom és el d’un conegut dramaturg romàntic gadità, autor de les truculents històries de El trovador o Simón Bocanegra, les dues adaptades com a òpera per Giuseppe Verdi; també va ser director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. És evident que el nostre dibuixant no té res a veure amb aquest escriptor.
En canvi, sí que podem relacionar-lo amb una família d’artistes, establerts a la França dels inicis de la Tercera República. A falta d’ulteriors comprovacions, m’arrisco a suggerir que el nostre cartellista deu ser fill d’Antonio García Mencía i germà de Julio García Gutiérrez, tots dos pintors. El lloc i data de naixement del nostre cartellista serien congruents amb les biografies de pare i germà, tot i que una altra font directa —després ho veurem— ens empeny a situar el naixement a l’any 1887.  
El seu pare, Antonio García Mencía, nascut i mort a Madrid en dates incertes (hem trobat per al naixement les dates de 1849, 1852 o 1853, i per a la defunció el 1915 o el 1918), il·lustrador i aquarel·lista detallista i anecdòtic, sembla que es va establir des dels vint anys a París, on van néixer els seus fills Julio, Antonio i Mariano; més tard passa a Roma, on es casa per segona vegada. No sé per quin motiu els tres germans passen a radicar-se a Barcelona: Julio García Gutiérrez (París 1882 – Barcelona 1966) va destacar com a pintor marinista, participà a les Exposicions d’Art des de 1918 i exposà amb èxit a Buenos Aires el 1949; també fou professor a l’escola de Llotja, que dirigí a l’inici dels anys quaranta, i va estar vinculat al Reial Cercle Artístic de Barcelona. És autor d’un cartell per a les cerveses Moritz. El germà més petit, Mariano (1889-1963) va ser durant la Segona República candidat pel Partit Republicà Radical. (3)
És tan poc el que se sap de la vida i activitats d’A. García, que només puc fer algunes conjectures. La seva formació artística és desconeguda, però és de suposar que la influència del seu pare es devia fer notar ben aviat. Però el fet que com a cartellista s’hagués dedicat exclusivament a les curses de motor (amb les úniques excepcions dels cartells de la guerra) em fa mirar amb certa atenció alguna notícia com per exemple les que ens parlen d’un Antonio García representant de marques d’automòbil des d’un garatge del barceloní carrer d’Aragó. I en canvi, no em fixaria tant en el fet que, al mateix temps, un Antonio García Gutiérrez escultor presenti a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid una Andrómeda Cautiva, que mereix una menció honorífica. (4) És clar que aquestes dades s’han de prendre sempre amb molta precaució.
La notícia de Ràfols, segons la qual va participar en exposicions individuals i col·lectives, em costa més de concretar. Tinc per exemple una referència de la presentació dels seus treballs a la sala Museum, l’any 1941 (quadres de flors i fruites, vistes de Barcelona vella i alguns paisatges) però en altres casos no puc assegurar quin dels molts artistes que firmaven “A. Garcia” podria ser el nostre home. (5)
Com el seu germà Julio, va ser soci més o menys inconstant del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Apareix inscrit a la documentació de l’entitat des del setembre de 1917 (potser en instal·lar-se a Barcelona, ja que coincideix amb les primeres notícies que tenim d’ell com a cartellista a la capital catalana). En concret s’apunta a la secció d’esports, cosa que ens sembla rellevant, i assegura tenir trenta anys, cosa que el faria nascut tres anys més tard del que diu el diccionari Ràfols. De tota manera, es dóna de baixa de l’entitat el 1919, hi reingressa el 1936, es torna a donar de baixa el 1941 i el 1950 és advertit per impagament de quotes. (6)


Aquest és Antonio García, vocal de la Penya Rhin i, amb tota probabilitat, l'autor dels cartells que que us mostro. La imatge procedeix del llibret amb el programa de la cursa de "voiturettes" organitzat per la Penya Rhin el 1922 
Algunes referències a l’activitat cartellística d’Antonio García que es poden trobar a la premsa (7) el retraten com a esportista i membre de la Penya Rhin, cosa que explicaria la seva dedicació sostinguda a la publicitat d’aquests esdeveniments en contrast amb l’escassa o nul·la activitat en altres àmbits. En concret una notícia descriu un Antonio García, “uno de nuestros virtuosos del volante”, provant un cotxe Diatto a l’Autòdrom de Terramar. (8) En els programes de les carreres de la Penya Rhin hi és esmentat repetidament com a vocal i, en lorganització sobre el terreny, shi implica com a responsable de lavituallament. Ara mateix tinc localitzats els següents cartells relatius a la temàtica del motor: els primers treballs que li conec són per al Reial Moto Club de Catalunya, entre 1918 i 1923 (no descarto que puguin existir altres cartells). Hi estableix ja la tipologia que practicarà en endavant, tant amb els expressius cartells de motos com amb els de cotxes, amb un o dos vehicles llançats a tota velocitat, en canvis de rasant o corbes, fent avançaments temeraris o aixecant grans núvols de pols. Pels mateixos anys Josep Segrelles porta aquesta tendència fins al paroxisme amb els seus cartells de cotxes “voladors” (Autódromo nacional Sitges, 1923).





Però sobretot, tal com deia, es troba compromès en les activitats de la Penya Rhin, en especial les carreres de voiturettes (biplaces) que sorganitzen des del 1921. Suposo que devia fer els cartells de cada any, però només tinc identificats els de la primera i segona curses (1921 i 1922) i tinc referències (en forma de targeta) de la tercera del 1923; també el gran premi del 1936 es va publicitar amb un disseny seu.




També dibuixa anualment els cartells per a la cursa Rabassada que es celebrava en pujada a la muntanya del Tibidabo; en tinc referències dels anys 1922 a 1927, ja sigui per notícies de premsa (9) o bé a través de la seva reproducció a les cobertes dels programes oficials. Un altre esdeveniment de la Penya Rhin per al qual va fer un cartell que no he localitzat és la Cinquena cursa motorista del 1920. (10)


Ja he esmentat els cartells per al SRI; desconec quina relació tenia amb aquest organisme, i també ignoro què més va fer durant la guerra un Antonio García que ja rondava la cinquantena, però sembla que l’activitat per al Socors Roig no el devia perjudicar en excés, ja que després del 1939 el retrobem fent els cartells per a diverses carreres automobilístiques que es van celebrar a Barcelona, com ara les dels anys 1948, 1950 i 1951.
 

                                

Els últims cartells que li conec són el del Gran Premi dEuropa del 1953, que no es va celebrar i es va reutilitzar en ledició de l'any següent, i un per a les regates celebrades al riu Llobregat el mateix 1954. És l'última notícia que tinc sobre Antonio García.




 



(1) Carteles de la República y de la Guerra Civil, La Gaya Ciencia, Barcelona 1978. Un dels dos cartells hi era atribuït a “Gorría” en lloc de García, un error que encara ara s’arrossega en algunes plataformes.

(2) Catálogo de carteles de la República y la Guerra Civil Española, Madrid 1990.

(3) La Vanguardia, 13 gener 1934, p. 34.

(4) Álbum Salón, 1904.

(5) Per exemple el que exposa el 1934 a les Galeries Syra junt amb Jaume Pla i Ricard Urgell (La Vanguardia , 13 gener 1934, p. 13) o el que presenta retrats i bodegons a la Sala Parés la primavera del 1936.

(6) Dec aquestes informacions a Maria Isabel Marín.

(7) “Dentro de pocos días saldrá el cartel anunciador de la «Cursa Rabassada», obra del distinguido deportista y excelente artista don Antonio García, que ha sabido acreditar una vez más las aptitudes de que está poseído para esa clase de trabajos.” (La Vanguardia, 16 març 1922, p. 10); “Ha empezado a repartirse el cartel anunciador de esta carrera, en el que el notable artista don Antonio García, que es al propio tiempo entusiasta directivo de la Peña Rhin, ha puesto nuevamente, de relieve sus dotes de cartelista, haciendo surgir de su lápiz el momento emocionante en que dos coches lanzados a toda velocidad pretenden pasarse uno a otro.” (La Vanguardia, 18 maig 1922, p. 9).

(8) La Vanguardia, 10 novembre 1925, p. 15.

(9)La carrera en cuesta de la Rabassada”, La Vanguardia, 18 maig 1922, p. 9; La Vanguardia, 7 maig 1927, p. 9.

(10) La Vanguardia, 28 març 1920, p. 7.