Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dimarts, 25 de febrer de 2014

Víctor Aguado: grans magatzems, grans aventures - per Santi Barjau

Abans com ara, els dibuixants dedicats a la gràfica pública podien adoptar diverses actituds en relació al mercat de treball: la feina autònoma, exercida des del propi domicili, o bé el treball integrat en una estructura més gran, en algun dels passos del procés de producció des de la creació de l'original fins a la seva realització material en múltiples exemplars impresos. Alguns cops el dibuixant estava al servei directe de la impremta (recordem el mític estudi de dibuix de Seix & Barral, que algun dia mereixerà una entrada d'aquest blog); en altres ocasions, sobretot a partir de mitjans anys vint, es creaven pioneres agències publicitàries, amb dibuixants propis, que feien d'intermediàries entre els clients i les impremtes; també es podia donar el cas d'especialistes que treballaven, més o menys en exclusiva, per a una empresa industrial o comercial.
Aquest és el cas que avui ens ocupa. Vinculat sempre al departament de publicitat dels grans magatzems barcelonins Casa Vilardell, el dibuixant Víctor Aguado Soria (Barcelona 1897 ? — 1960) feia els catàlegs de temporada de l'establiment barceloní, tota mena d'anuncis a la premsa, alguns cartells i dotzenes d'altres petits impresos que tenien com a objectiu informar els clients de les últimes novetats i recordar-los el camí cap al popular magatzem de la Via Laietana.
En aquesta composició èpica el milicià monumental, com un King Kong obrer, sembla aturar amb el puny els avions franquistes, mentre les víctimes dels bombardejos fugen del foc de les bombes incendiàries. El programa del festival benèfic és detallat però no destorba la imatge general.

Autor poc conegut (s'ignora quina va ser la seva formació) va treballar assíduament com a il·lustrador de llibres: alguns dels primers que li coneixem són El Pescador de Barcelona i d'altres contes populars recollits per Valeri Serra Boldú [post. 1928] o La Nina de Pasta, de Rafael Carroggio (1932). Sabem que havia treballat per als llibrets de l’editorial Araluce (sèries “Los mejores cuentos de todos los países” i “Grandes hechos y hombres”), i també fent cobertes de “pulp” per a Maucci, Molino i altres (1) o la delirant història per entregues, El Hombre de las Dos Cabezas, de l’editorial Vincit, cap a 1930 (2). La seva versatilitat li permet igualment il·lustrar els receptaris gastronòmics d’Ignasi Domenèch, com La cocina vasca (Laurak-Bat) (1935), alguna de les moltes edicions de La Manduca, o el més tardà Cocina de Recursos, però també Carmela. Novela Espiritista de José Mª Seseras y de Batlle (1933). Va il·lustrar la coberta de les conegudes sarsueles de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw, Luisa Fernanda o La chulapona. També va fer algun ex-libris. Com a cartellista, un dels seus primers treballs dels anys trenta és el reclam de l'Anís Valls, amb una representació dels xiquets de Valls en plena actuació castellera.
Aguado va continuar treballant durant la guerra, sempre en relació amb les activitats de l’establiment on treballava: va ser autor d’un cartell que expressa la solidaritat dels treballadors de l'empresa col·lectivitzada amb els obrers d'Astúries, en ocasió d'un festival que es va celebrar el 1937; i també altres materials, com unes targetes que, en plena guerra, anuncien la secció de roba esportiva de can Vilardell amb equipacions per esquiar i jugar al tennis.
Després de la guerra fa portades per a la col·lecció “Poesía Selecta” de l’editorial Cisne (des de 1941) i sobretot apareix vinculat a l’editorial Sintes per a la qual fa innombrables cobertes i dibuixos: il·lustra Cortesía y distinción, d’Irma Padovani (moltes reedicions des de 1946), així com Futbol: Técnica Moderna, de Lorenzo Alves Ferreira, i Técnica del Baloncesto, de Tito Valdés (tots dos del 1959) o bé el Diccionario mitológico i el Diccionario biográfico d'Antoni Cunillera Gavaldà (primeres edicions de 1959 i 1961). Sobretot treballa en els manuals d'esports de George Gladman, autèntics long-sellers de l'editorial Sintes: Como defenderse sin armas; Defensa personal, con un apéndice de lucha libre (Catch as catch can); Lawn-Tennis; Gimnasia para todos...
 
També va continuar actiu en el camp de la publicitat (tríptic Cacaolat de la Granja Viader) o com autor de nadales d’oficis, i féu encara alguns cartells, com el del medicament Pautauberge, del 1950. La idea del braç vigorós que aixeca un objecte que cal destacar no és nova, però en aquest cas ens recorda els cartells de Mauricio Amster que anunciaven els instituts per a obrers creats durant la guerra pel Ministeri d'Instrucció Pública.


Víctor Aguado és justament valorat per algunes incursions en el còmic, com per exemple les tres entregues que publica cap a 1943 amb les aventures futuristes del Doctor Brande (3), brillants interpretacions de l’esperit Flash Gordon.
 
(1) Són notables les cobertes per a llibres de la col·lecció "Novela de aventuras" de les Ediciones y Publicaciones Iberia (Joaquín Gil Editor), com ara els dos volums de H. Rider Haggard (El pueblo de la niebla, “Novela de aventuras” nº 71, i El Cocodrilo Sagrado, “Novela de Aventuras” nº 72) o el llibre de Sax Rohmer (El escorpión de oro, “Novela de aventuras” nº 107) de cap a 1929-30.
(2) http://eldesvandelabuelito.blogspot.com.es/2010/11/el-hombre-de-las-dos-cabezas.html
(3) http://eldesvandelabuelito.blogspot.com.es/2008/11/doctor-brande.html