Informació sobre cartells i cartellistes catalans o actius a Barcelona

AQUÍ HI PODREU TROBAR NOTÍCIES I INFORMACIONS, IMATGES I REFERÈNCIES SOBRE CARTELLS I SOBRE ELS CARTELLISTES CATALANS O ACTIUS A BARCELONA, I MOLTES ALTRES COSES RELACIONADES AMB EL DISSENY GRÀFIC

dijous, 28 de febrer de 2013

Les dues vides de l’Associació de Cartellistes de Barcelona - per Santi Barjau

En altres ocasions he tractat del tema de l’associacionisme en l’àmbit del cartell i en camps afins, com ara la publicitat. Avui faré una breu repassada a l’Associació de Cartellistes de Barcelona.

Després d’una primera edat d’or corresponent als anys del Modernisme (i que es resumeix de manera típica entre el cartell de Riquer per a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques del 1896 i el de Penagos per a la Xocolata Amatller del 1914) el cartellisme català viu el que podríem anomenar una edat de plata en la dècada que va des de finals dels anys vint fins a l’acabament de la Guerra Civil (tot i que encara caldria analitzar i valorar adequadament tota la producció dels anys deu i vint, que no es redueix a les aportacions de Francesc Galí o de Josep Obiols). L’eclosió d’una sèrie de creadors moderns com ara Josep Morell, Lluís Muntané, Enric Moneny o Evarist Mora, entre molts d’altres, perfectament assabentats del que es feia a l’estranger i molt actius en l’àmbit professional, va culminar en la necessitat d’organitzar-se en defensa dels seus interessos, tot i que el 1927 s’havia constituït el Publi-Club, entitat que teòricament podia aixoplugar els especialistes en el cartell (“Entre los asociados figuran los jefes de publicidad de las más importantes firmas de esta ciudad, así como los tratadistas que hasta hoy se han ocupado del estudio de esta ciencia y también dibujantes y cartelistas” - La Vanguardia,14 abril 1927, p. 9).

Durant aquests anys anteriors a la Guerra Civil està documentada la constitució de dues associacions successives per part dels cartellistes, abans que per la primavera del 1936 es formés el més famós Sindicat de Dibuixants Professionals, amb una organització més obrerista. És curiosa l'evolució que presenten: la primera associació està vinculada a un establiment comercial (una galeria d'art) i la segona a una organització general d'artistes (el Cercle Artístic); va acabar essent substituïda per un un moviment sindical.

La primera associació de cartellistes (1928) va tenir una vida efímera. Joan Sacs (Feliu Elias), l’any 1931, escriu: “Temps enrere es fundà a Barcelona una agrupació de cartellistes, la qual organitzà una bona exposició a la sala de La Pinacoteca. No sé si aquesta entitat encara subsisteix. Em temo que no, perquè jo n’era adherent i mai més no n’he sabut res.” (Joan Sacs, “L'art”, Revista de Catalunya, VIII, 70, juny 1931, p. 539).

Bromes a banda, el que ara per ara es pot dir d’aquesta primera associació és el següent: l’onze de gener del 1928 els promotors presenten una instància al Governador Civil de la província de Barcelona, signada per Gerard Carbonell, i a la qual acompanyen uns estatuts de l’associació. El domicili social s’estableix al Passeig de Gràcia, 34, baixos (és a dir, a la sala d’art La Pinacoteca) i els objectius principals són la defensa dels interessos comuns, organitzar exposicions de cartells, representar els associats en la vida artística i ciutadana i, finalment, establir relacions amb els col·legues de l’estranger.

Aprovats els estatuts i constituïda l’associació el 24 de maig del 1928, es va formar la primera junta directiva, presidida per l’esmentat Gerard Carbonell; els restants càrrecs van ser per Josep Alumà (vicepresident), Wenceslau Fernàndez de Soto (secretari), Pere Montanya (tresorer), Manuel Grau (comptador), i els vocals Pasqual Capuz i Robert Cartes (Arxiu de la Delegació el Govern a Catalunya, exp. 13672; La Vanguardia, 30 maig 1928, p. 7-8).

Només tinc constància d’una activitat, la ja citada exposició d’originals celebrada a La Pinacoteca el desembre del 1928. La premsa, que curiosament es refereix a ells com a “Asociación de Dibujantes Cartelistas”, afirma que la mostra de cartells “Merece ser visitada, porque la mayoría de los expuestos evidencian la existencia, entre nosotros, de insignes cultivadores de tal especialidad artística.”(La Vanguardia, 9 desembre 1928, p. 29). No es coneix qui més en va ser membre, a part dels noms esmentats (tots ells reconeguts cartellistes, fins i tot Manuel Grau Mas, més conegut com a restaurador dels frescos romànics del MNAC, que va quedar tercer al concurs de cartells per a l’Exposició de l’Automòbil del 1927; en canvi, no hi ha constància de l’activitat cartellística de Wenceslau Fernàndez de Soto). Tampoc no s’arriben a veure els motius de la seva letargia, després d’haver organitzat aquella exposició.

En ser refundada, ja en temps de la república, l'associació va tenir una vida més activa i va arribar a publicar una revista (1936), tot i que en van sortir pocs números. (1) No queda clar per què no es van limitar a reviscolar l’associació que ja existia, però el cas és que el 7 de novembre els conreadors d’aquesta especialitat van ser convocats als locals del Cercle Artístic, amb l’objectiu de crear la nova associació (La Vanguardia, 6 novembre 1931, p. 7). No ha transcendit el resultat d’aquella reunió, però el 24 de març del 1932 ja es presentaven al Govern Civil els estatuts de l’Associació de Cartellistes de Barcelona (Arxiu de la Delegació el Govern a Catalunya, exp. 16699), amb una instància firmada per Fulgenci Martínez Surroca. El text dels nous estatuts presentava algunes variants: segons l'article primer podien formar part de l’associació tant els “artistas que se dedican al cartel” com “las personas que a él tengan afición o se dediquen a su estudio”; entre les activitats previstes no sols hi havia exposicions, si no que també hi afegeixen els concursos; a més pretenen “Intervenir en las bases de los concursos y orientar a las casas que los convoquen”. Aquest punt té relació amb les queixes constants pel que fa a les escasses remuneracions i altres irregularitats en els nombrosos concursos de cartells. (2) El mes de juny es convocava un concurs per al disseny del seu distintiu. Els membres de la nova associació estaran presents amb assiduïtat als jurats dels concursos de cartells celebrats en aquells anys. Probablement en l'assemblea constituent es va elegir una primera junta directiva de l'entitat, la composició de la qual desconec. 




Poc després l’Associació de Cartellistes ja estava en disposició de celebrar la primera activitat important: un Saló del cartell que va tenir lloc als locals del Cercle Artístic, el mes de novembre. Segons la premsa, “Concurrirán las mejores firmas nacionales y una nutrida representación extranjera, entre las que destacan las firmas de los franceses Cassandre, Paul Colin, Loupot, Jean Carlu, los alemanes [Rudolf] Urech y [Paul] Scheurich y el italiano Maga.” (La Vanguardia, 29 octubre 1932, p. 6) En realitat, a part dels quatre francesos, només hi va exposar l’italià Severo Pozatti (Sepo), els quals consten esmentats al catàleg de l'exposició com a socis d'honor de l'entitat.

La junta directiva del 1933 va estar formada per Josep Alumà com a president, Enric Montón, vicepresident; Guillem Rodríguez (Rod), secretari; Josep Campillo, tresorer; Miquel Farré, arxiver; i els vocals Josep Morell, Gerard Carbonell, Cir Morales i Carles Bécquer.

El gener del 1933 Carlu els convida a cooperar, a través de l’Office Internationale de Propaganda Graphique pour la Paix. El resultat va ser l'organització d'una altra exposició, el Saló del Cartell de Propaganda contra la Guerra que es va acabar celebrant el març del 1934 i va tenir una gran repercussió en els mitjans. I el mes de setembre, a la galeria d’art Syra, els membres de l’associació van celebrar una exposició de cartells de propaganda cinematogràfica. (La Vanguardia, 2 setembre 1934, p. 12).

Desconec la composició dels òrgans rectors de l'any 1934; curiosament, el novembre d'aquell any la primitiva associació es dissol formalment. El 1935 la renovació de la junta directiva de l’Associació de Cartellistes es va saldar amb l’elecció com a president de Francesc Fàbregas, retornat feia poc de l’Argentina, Nicolau Miralles (vicepresident), Carmel Davalillo (secretari), Ferran Teixidor (vicesecretari), Eusebi Mor (tresorer), Antoni Clavé (comptador) i, com a vocals, Evarist Mora, Josep Morell i Vicenç Miralles. (Associació de Cartellistes, núm. 1, gener 1936, p. 3). Aquell any, amb motiu de la celebració a Barcelona del Congrés Internacional de Publicitat, l’Associació de Cartellistes va organitzar una exposició d’originals al Cercle Artístic (La Vanguardia, 23 abril 1935, p. 11). 





La junta directiva, a partir del 1936, era formada encara per Francesc Fàbregas (president), Hubert Vallmitjana (vicepresident), Carmel Davalillo (secretari), Josep Alumà (vicesecretari), Eusebi Mor (tresorer), Lleonard Guardiola (comptador) i, com a vocals, Josep Morell, Vicenç Miralles i Salvador Ortiga. La seva tasca més important va ser l'edició d'una revista, de la qual van sortir fins a quatre números, i un projecte d’exposició per a la tardor que ja no es va arribar a celebrar. La revista recull convocatòries de concursos i alguns articles teòrics, i també celebra els èxits dels socis en la premsa tècnica internacional (com les aparicions d'Evarist Mora a l'alemanya Gebrauchsgraphik o Martí Bas a la francesa Vendre) o un sopar celebrat pels membres de l’associació. 

Retrat de grup dels membres de l'Associació de Cartellistes que van prendre part al segon sopar, celebrat el 1936. Segons el butlletí de l'Associació, on va aparèixer la fotografia, els participants van ser el president, Francesc Fàbregas, els membres de la junta directiva Josep Alumà, Carmel Davalillo, Lleonard Guardiola, Josep Morell, Salvador Ortiga i Hubert Vallmitjana (qui n’escriu la crònica) a més de Josep Queralt, Ramon Martí, Josep Ballús, Palazón “i altres” (potser els dos membres de la directiva que no s’esmenten: Eusebi Mor i Vicenç Miralles?). La imatge porta un peu molt característic de l’humor català de l’època: “Aquesta fotografia, obtinguda després del sopar, és un bon record de tots i una afirmació categòrica de que la taula era parada.”


A part dels noms esmentats fins ara (dels membres de les juntes directives del 1933, 1935 i 1936), sabem, a través dels catàlegs de les exposicions, que van ser membres de l’Associació de Cartellistes: Francesc Aguilar, Josep Àlvaro, Josep Algué, Pere Amat, Joan Anglada Villà, Vicenç Armengot, Josep Ballús, Francesc Barsó, Martí Bas, Joan Benavent, Jacint Bofarull, Ferran Bosch, Quimet Cadena, Josep M. Casanellas, Salvador Castellà, Roger Chomeaux, Salvador Claramunt, Josep Company, Gilberto Corbi, Josep Coves, Manuel Delgado, Josep Domínguez, Ramon Folch, Ramon Font Batet, Félix Gallent, Just Garcia Lázaro, Julián Garrido, Àngel Gimeno, Ricard Giralt Miracle, Emili Grau Sala, Josep Guardiola, Rafel Guasch, Marcel·lí Herreros, Federico H. Knoll, Joan de Luna Wennberg, Lluís Macaya (fill), Ramon Martí, Anton Mestres, Salvador Mestres, Josep Mir Virgili, Lluís Moles, Enric Moneny, Rafel Mora, F. Mora, Lluís Muntané, R.G. Oliaga, J. Orihuel, Francesc Ortiz, Hernán Picó, Josep Pons Rigolfas, Josep Ponti, Josep Puigdengolas, Enric-Joan Puigjaner, Joan Queralt, Manuel Ricart, Antoni Rivière, Rafel Rubio, Ramon Saladrigas, Josep Sampere, J. M. Sanromà, Francesc Sanz, Joan Seix, Miquel Soléboyls, Jaume Soler Cots, Blas Sorribas, Josep Subirats, Enric Sunyé, Ramon Tarragó, Nicolau Torrecillas i Joan Vallvé. També dos socis de fora de Barcelona: Josep Zaragoza, de Mataró, i J. Garcia Sarabia, de Port-Bou. També, a través del butlletí, es coneixen noves incorporacions entre gener i abril del 1936: Amador Silvèrio, Lola Bech de Saràbia, Francesc Camps Ribera, Josep Viltró Brunés, un tal Palazón i com a soci d’honor el president de la Unión de Dibujantes Españoles, Federico Ribas. (3) Altres fonts esmenten Will Faber (http://mundodesconocido.wordpress.com/biografia/en-record-dandreas-faber-kaiser/)

Poc abans de començar la guerra es va constituir el Sindicat de Dibuixants Professionals, potser com a fruit d’algunes iniciatives aparegudes uns mesos abans, relatives a l’intent d’agrupar tots els dibuixants de Catalunya, i on estava implicada l’associació (La Vanguardia, 27 març 1935, p. 10). El SDP va agrupar els dibuixants de totes les especialitats: cartellistes, publicitaris, humoristes, il·lustradors, litògrafs, retocadors, projectistes de tèxtils i estampats, projectistes de mobles, traçadors i delineants de metal·lúrgia, construcció, aigua, gas i electricitat, topògrafs, etc. Tots eren convocats el dia 16 de juny a un míting-assemblea (la terminologia ja és estrictament sindical) a la sala d’actes del CADCI, on van parlar Feliu Elias (“Apa”), Helios Gómez i l'ugetista Emili Garcia (La Vanguardia, 14 juny 1936, p. 6). Però aquesta ja és una altra història.


(1) Marc Martí en reprodueix unes imatges a Morell cartells, Marc Martí, Barcelona, 2001, p. 25-31.
(2) Al segon número del butlletí Associació de Cartellistes, corresponent al febrer del 1936, expliquen "Per què ens vàrem constituir en societat? Això nasqué d'un grapat de cartellistes, motivat per les irregularitats que es venien succeint en tots els concursos, i a fi de veure si tots units podríem aconseguir ço que individualment no podíem defensar."
(3) Carles Fontserè, que no esmenta la primera associació del 1928, cita també Helios Gómez com a fundador de la nova entitat, a Memòries d’un cartellista català, Editorial Pòrtic, Barcelona 1995, p. 125.